Quasi
dos anys després, el Tribunal Suprem ha anunciat que donarà la raó a Acció
Cultural del País Valencià pel seu recurs davant el Tribunal Superior de
Justícia de la Comunitat Valenciana sobre el cessament de les emissions de TV3
al nostre territori el febrer de 2011.
La nostra justícia, perduda en un entramat burocràtic que es contradiu amb
una sorprenent facilitat, revisa ara una sentència que mai hauria d'haver sigut
escrita. Una sentència que sembla que ja, per fi, camine cap als paràmetres de
la democràcia i la llibertat informativa. Millor tard que mai, diuen.
TV3 tornarà a veure's prompte a les nostres llars, però potser el problema
no siga aquest. Potser mai hauríem d'haver parat de rebre el senyal d'una
televisió que, deixant de banda qüestions polítiques, lingüístiques i
culturals, hauria de ser un referent nacional en quant a qualitat,
independència i criteri periodístic. Vore-la i fer-ho amb normalitat, eludint
una batalla que la gent mai va sentir com a pròpia.
No
podem doncs estigmatitzar aquest tema, menys encara quan la nostra televisió
pública no ompli eixe espai cultural i lingüístic que se li pressuposa. I no
sols això, sinó que camina immersa en un ERE que deixarà al carrer bona part
dels seus treballadors.
No
resulta, per tant, de rebut als temps que corren, que cap mitjà de comunicació
siga censurat. Inclús recordant l'arribada de la TDT, tampoc és comprensible ni lògic que aquells que,
emparant-se en l'argument de la llibertat d'expressió, justificaven llavors canals de dubtosa qualitat
periodística (i en alguns casos democràtica), s'alarmen ara davant la
possibilitat de tornar a vore TV3. El criteri de llibertat no pot ser tan
mal·leable.
Amb tot, ja ningú no ens podrà negar
que aquells crits i aquell esforç invertits amb ràbia però convicció als
carrers valencians fa quasi dos anys han pagat la pena. Potser una mica a
deshora, però ja et tenim ací de nou. Benvinguda, TV3.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia