Les cames de Laia. / EPDA No sabeu les ganes que tinc de vacances. M’imagine que vosaltres també. Estos últims dies es fan interminables. El cap de setmana he intentat fer activitats estiuenques. Així he tingut la sensació que jo no treballava.
Dissabte passat vaig estar amb ma mare. Dinàrem allí, després de pegar una volteta en la bicicleta. Vaig fer arròs al forn. A ella li agrada com el cuine. De vesprada, li pintí una part del corral. Estava fatal. Gonzalo em va ajudar. Passà el temps de seguida. Així que ens dutxarem per allí i anàrem cap a Faura. En la plaça de l’Hostal, feien un concert de música clàssica. Ja fa anys que en programen un cicle. No entenc jo massa d’eixe estil musical però la veritat és que ho fan bé. No ens quedàrem massa temps. Tornàrem a casa. Allí practicàrem un altre tipus de música. Va estar bé, encara que agafí una bona acalorada. Tornàrem a gastar la crema que compràrem fa unes setmanes. M’agrada passar-la per la part més sensible del meu xic perquè se m’esvare.
Diumenge vam estar de matí per la platja de Canet. Es notava que era un dia festiu encara que estava tot molt organitzat. Havíem quedat amb Lola. Vingué amb una amiga. La veritat és que estiguérem còmodes. Ella va dur una nevereta amb cerveses fresques. Jo duguí un para-sol nou estable que fa molta ombra. La seua amiga ens va comentar que havia estat amb l’alcalde eixe matí. Ens va dir que dedica un diumenge d’estiu a què la ciutadania puga passar per l’edifici del Balcó a la Mar a fer-li preguntes. Em pareix una idea original, encara que això de treballar diumenge no sé si és saludable. A mi, m’agradaria fera el mateix l’alcalde Faura. Encara que no visc allí, em passaria sols per xarrar una miqueta amb ell. Els vaig comentar que la nit anterior vam estar a un festival de música. Ens van dir que també fan un cicle musical en els jardins de la Casa dels Llanos. Lola hi va estar en un concert de jazz. Ens deia que li va agradar.
Diumenge de vesprada, agafàrem la bici. Normalment no solem eixir però feia massa calor per estar a casa. Agafàrem la carretera cap a Petrés. Es veu que allí estos dies han fet també activitats. L’altre dia hi feren una vista guiada. M’haguera agradat estar. És un poble que m’encisa pel seu castell i del que no sé res. Continuàrem cap a Albalat. També em cridà l’atenció el castell. Fa llàstima vore’l com està. No sé per què no el restauren. Em va cridar l’atenció que per alguns llocs hi ha cartells que expliquen la història dels cartells. És una molt bona idea. La llàstima és que la lletra és xicoteta. No ho entenc perquè després queda molt espai lliure. Si em llig l’alcaldessa Maite, m’agradaria dir-li que els cartells els canviaren i sobretot que arreglaren el parc. És molt bonic però està una miqueta abandonat.
Vos he de deixar. Encara és prompte i no m’he de dutxar, però he de començar a fer la maleta. Si no passa res, i ma mare es troba bé, estarem uns dies a Bronchales. Tinc moltes ganes de caminar entre les muntanyes. Cuideu-vos i besets.
Comparte la noticia