Sergi Núñez de Arenas./EPDA
L'historiador J. B. Granell ens conta que el 3 d'octubre de 1857 es varen afegir al partit judicial i terme de Sueca les partides de La Loteria i Mieles. La primera té, segons el nostre croniste, 781 fanecades i està situada en plena franja costanera entre el llavors poblat del Perelló i la vora nord de la Gola del Mareny, la qual delimita actualment els àmbits territorials entre Sueca i el Mareny de Barraquetes.
A l'inici del segle XX, el costum d'anar a passar uns dies a la mar en estiu, a banda de fer-ho a la vora de les casetes dels peixcadors del Perelló i del Mareny, només podia fer-se en condicions a l'altura de les diferents entrades dels camps que hi havien a vora mar al llarg de la partida de La Loteria. Això si es volia estiuejar en terme suecà, ja que molts suecans anaven en aquells anys a Cullera, poble veí que ja comptava amb certa tradició estiuenca per als veïns de Sueca.
És per això que cinquanta anys després, en 1907, l'Ajuntament de Sueca projectà un passeig amb palmeres que arribaria des del camí de l'Assagador de Matoses fins a la mar, a l'altura de la Penyeta del Moro. El que passà a continuació, vos sorprendrà.
Quatre anys més tard, en setembre de 1911, mentres el projecte marítim suecà seguia sent un simple document, té lloc el terrible assassinat del jutge de Sueca Jacobo López de Rueda a mans d'una turba de vaguistes contra el reclutament per a la Guerra del Marroc, en Cullera. Set hòmens foren condemnats i amnistiats pel dit assassinat, el qual passà a ser conegut internacionalment com els "Successos de Cullera". A partir d'eixe moment es produí cert distanciament i augmentà la desconfiança entre les dos poblacions.
En 1916, fruit de les demandes de la població suecana, la qual havia començat ja a alçar els primers assentaments en la zona, l'alcalde conservador Vicent Guillem Martínez, "Curro el Nap", aprovà l'ampliació del camí paral·lel a la Colada de Matoses. En línia recta, arribà fins a la partida de la Loteria en l'encreuament amb la carretera de Natzaret a Oliva per a, des d'eixe punt fins a la mar, plantar unes palmeres, com s'havia projectat 9 anys abans. Acabava de nàixer la Platja de Les Palmeres, primer assentament vacacional suecà.
"Era el verano de 1916, cuando en bicicleta y carro comenzaban a llegar a esta playa los suecanos", recordava Enrique Lluna Puig en el setmanari Sueca l'11 d'agost de 1991.
I és d'esta manera com tingué lloc l'Efecte Palometa suecà: una tràgica mort d'un jutge en Cullera feu que 5 anys més tard naixquera la primera zona d'estiueig en Sueca.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia