Chelo Poveda El
procés electoral del 4M en la Comunitat de Madrid està ja influint
en tota Espanya i segur que també ho farà de manera notable entre
els valencians. És per això que des de la nostra ciutat no podem
deixar de mirar-ho amb un interés encara més incrementat pel
revulsiu que hi aporta el fet extraordinari de la candidatura de
Pablo Iglesias.
Encara
que per als valencians, afortunadament, les eleccions autonòmiques i
municipals del 2019 no suposaren, com va passar a Madrid, la
recuperació per la dreta del govern d’aquestes institucions, sí
que dugueren un retrocés electoral molt important al nostre partit.
Hui,
però, les coses són molt diferents. S’ha obert, després de dues
eleccions generals consecutives, un nou cicle polític en el qual
Podemos és peça necessària d’un govern que amb la nostra
determinació actua millorant la vida de la gent. L’increment del
salari mínim, juntament amb altres mesures d’escut social com els
ERTOS, la moratòria dels lloguers i altres ajudes durant la pandèmia
en són alguns exemples.
També,
i al mateix temps, els espais i els temps polítics han anat
clarificant-se i situat Podemos com el partit imprescindible per a
unir la diversitat i la pluralitat de l’esquerra donant-li
l’amplitud i vertebració necessària per a poder guanyar el govern
de les institucions democràtiques. Hui és ja evident per a molts
que l’oportunitat de recuperar els governs perduts o de seguir fent
polítiques de canvi des dels que es mantenen passa per situar
persones del nostre partit en molts ajuntaments i parlaments
regionals.
No
ha estat fàcil aplegar-hi, tampoc cal pensar que l’actual
conjuntura favorable es mantindrà sense el nostre concurs, esforç i
determinació. Hem de recordar com en 2019 Podemos en alguns llocs va
esclatar, al mateix temps que ho feien també els espais de
confluència que havien dut el canvi a moltes ciutats amb Carmena,
Colau o Baldoví per anomenar les alcaldesses de les tres capitals més
grans del país. Però la ferida era també interna. Más País
projectava llavors estendre i generalitzar altre Podemos més light,
més assumible per al PSOE. Finalment les urnes reduïren aquest
projecte a Madrid, que a més a més també es perdé per a
l’esquerra. Afortunadament Barcelona i València no, però per poc.
Ara bé, les forces de Podemos minvaren per tot arreu fins, en alguns
llocs com la capital, quasi desaparéixer.
Podemos,
però, ha resistit el terratrémol. Està sencer. S’ha reorganitzat
després d’un congrés i té direccions renovades en tots els
territoris. Ha definit noves formes organitzatives i s'està
recuperant de pressa als barris, als pobles i en tots els llocs. Des
de la vicepresidència del govern i ara des de la candidatura al
parlament de Madrid Podemos, amb de Pablo Iglesias de referent, és
conegut i reconegut a tot arreu. Allí juntament amb el PSOE i Más
Madrid (esperem que no s’apropen al fantasma de Ciudadanos a qui
Gabilondo però també Errejón, Mónica García o el mateix Baldoví s’han aclamat últimament) podem arrabassar Madrid a Ayuso i aquest
hauria de ser el primer pas de la recomposició d’alguna cosa
similar a aquelles confluències que com en 2015 ens permeteren
iniciar un canvi que ara cal ampliar, consolidar i estendre a tots
els territoris.
A
València també, és clar. Els canvis que s’iniciaren amb la
primavera Valenciana en el Luis Vives o amb la lluita per la dignitat
de les víctimes de l’accident del metro i que culminaren amb la
recuperació del govern de l’Ajuntament i la Generalitat han de
continuar assegurant que la nostra ciutat, cap i casal dels
valencians, siga per a la gent. Una ciutat on, per exemple, el
creixement del port, l’urbanisme depredador, o del turisme
descontrolat no amenacen com ho estan fent el benestar i la
convivència de la gent; on la mobilitat de les persones, el teixit
comercial, la producció alimentària o l’activitat industrial
siguen compatibles amb el gaudi d’una vida plena, digna i
satisfactòria per a totes i tots. Nosaltres des de Podem València
ja ho estem fent.
Volem,
però, tornar a l’Ajuntament per a ampliar i aprofundir el canvi
iniciat i que no acaba d’aplegar. Apostem per reeditar una
confluència com la d‘A la Valenciana’ de l’any 2015, amb la
participació de Compromís i d’altres forces de l’esquerra
transformadora. Els temps que venen ho requereixen i en el passat
recent està la demostració que ho podem fer.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia