Teresa García.
Eixe crit era típic als principis del 90, a les
manifestacions del 9 d’octubre o del 25 d’abril, quan ja el PSOE, al govern
encara, començava a arraconar el valencià en la televisió pública. Des de
l’anunci del president Fabra del tancament de RTVV s’ha capgirat la programació
de Canal 9 i s’ha demostrat que una televisió valenciana en la nostra llengua,
no només és factible si no que és un exemple de normalitat. Malauradament la
normalitat que aquestos dies mostra Canal 9 és un fet extraordinari.
Amb la pluralitat ha passat més del mateix,
Escola Valenciana no havia estat convidada a la televisió autonòmica en 24
anys. Obrint pas, el grup en valència més important després d’Al Tall tampoc, i
hem assistit al primer debat polític fora d’una campanya electoral amb totes
les forces polítiques.
En un parell de dies, els professionals del
periodisme i l’audiovisual d’aquest País han demostrat que una radio i una
televisió plural i en valencià, no sols és possible, si no que és allò normal
que deuríem viure sense complexos. La normalitat són programes com el Babalà,
els dibuixos, l’Alqueria Blanca, Trau la Llengua, Autoïndefinits, i tindre uns
informatius plurals. L’anormalitat, és la censura i el balafiament que el PP ha
introduït en la gestió de l’ens autonòmic al llarg dels 18 anys on han endollat
i fet negocis foscos amb la televisió i la radio de tots, com si fos seua. Com
han fet en la resta de la Generalitat Valenciana on han estat saquejant de
manera desmesurada fins portar a la fallida a l’Administració autonòmica, a
base de deute i austericidi. I encara ens prenen per idiotes i ens diuen que
cal triar entre educació o televisió. Doncs està clar que d’educació en tenen
ben poqueta, per què la difusió del valencià, de la nostra cultura i
tradicions, i la informació de proximitat forma part de l’educació ciutadana i
del sentir com a poble.
La televisió autonòmica que estem veient
aquestos dies és la que volem els valencians, i sembla mentida que aquells qui
hem sigut marginats, censurats, estem ara defensant la seua viabilitat i
continuïtat. Avuí el comité d’empresa, junt amb un Consell d’administració
capat és la direcció de l’empresa. Se n’han fet càrrec els treballadors,
alguns inclús acomiadats i d’altres que hi col·laboren. I estem veient la
millor televisió valenciana des dels seus inicis. Els professionals de la
televisió han hagut de perdre el seu treball per llevar-se la mordaça.
Benviguda siga la professionalitat i la qualitat
amb la que estan desenvolupant el seu treball aquestos dies. No poden
rendir-se, ni callar-se, ens ho deuen a tota la societat valenciana pels seus
anys de silenci i manipulació.
Com deia Estellés “Perquè arribarà un dia en que
ja no podrem més i llavors ho podrem tot” i ara no ens podeu fallar i heu de
seguir fins al final, o qui sap, si açò no és el principi del trellat. Esteu
assumint la veu d’un poble, no ho oblideu.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia