Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
En el camí cap al Garbí apareix un antic poble a l’ombra del puntal de Pedro. Es diu Beselga. Va ser el punt original de l’actual Estivella. El brollador d’aigua i la seua elevació va fer que es convertira en un lloc segur per a viure. Sols així s’explica que allí es fera la torre almohade del segle xii. Però, com si la seua història fora la d’un protagonista que avança sempre de desgràcia en desgràcia, així ha sigut l’evolució en el temps. Tractà el baró Gracià de Monsoriu de fer un palau adossat a la torre vigia, en el segle xvi. No durà ni 25 anys. Els agermanats de Sagunt l’assolaren. Més tard, en el segle XVII, foren expulsats els seus habitants moriscos. A partir del segle xix, les poques persones residents acabaren per viure a Estivella. Deixà de tindre alcalde. La vida allí es va apagar a poc a poc. La premsa dels anys 20 del segle passat en feia un extens reportatge. Descrivia Beselga com un lloc abandonat i enrunat. Sols li quedava encara amb esplendor la torre i sobretot l’església. Havia sigut beneïda un any abans que la d’Estivella. Va ser un 12 de maig de 1674. Estigué dedicada a l’Anunciació, encara que acabà per ser una ermita. Fou el lloc protector de Sant Roc, al qual tanta devoció se li té. La seua anual romeria reunia des de la nit anterior, i davall de les garroferes, habitants de la comarca. Tanmateix també l’ermita original es va perdre. En els anys 70, pensant que estava excessivament deteriorada, es va assolar. A canvi, se’n va fer una nova de poc valor artístic. En els últims anys, el llavaner i la bassa de reg havien perdut la seua funció. Sols recentment es recuperà un fil d’aigua i es netejà el trajecte de la sequieta que provenia del naixement. Fa molt poc, la bassa es va restaurar amb la intenció que poguera aprofitar per a les brigades forestals. Però esta setmana un acte vandàlic l’ha contaminada d’oli. Una nova desgràcia. Confiem que, amb ella, acabe el seguit d’esdeveniments negatius que han envoltat la història de Beselga, Desitjaria que eixa fora l’última línia de la seua desgraciada crònica. Confie que, entre tots i totes, ho fem possible. Beselga, malgrat tot, continua com un paradís viu del Camp de Morvedre del qual podem gaudir.
Comparte la noticia
Entrevista en exclusiva
Rosario Mohedano
Fecha emisión: 23.03.2024
Por Pere Valenciano
Comentarios en la noticia
Para dejar su comentario debe acceder como usuario registrado
Entrar con mi cuenta
Crear cuenta
Cargando comentarios de los lectores
Más noticias
Comparte la noticia
0
Eventos y digitales valencianos, S.L. Todos los derechos reservados -